Uno di Moi
Ara ja està confirmat: Moisés Hurtado se'n va a l'Olympiakos de la mà del Txingurri Valverde. La seva marxa produeix a l'espanyolisme una sèrie de sensacions oposades com només un professional de cap a peus que s'estima el club pot fer.
Ràbia
Perque marxa un jugador polivalent d'aquells que no perden mai la posició al camp. D'aquells que quan s'ha de rascar, rasca i fort. D'aquells que mai et treuran un excel·lent en un partit, però que mai suspendrà. Com em deia un de vosaltres aquest cap de setmana, en Moi és un jugador que sempre treu un notable. A més, el fet que pugui actuar ocasionalment de central ens pot ser molt necessari, especialment aquesta temporada després de la venda de Nico Pareja. En Moi ha estat sempre, al meu parer, un jugador infravalorat, com ho va ser per exemple Branko Brnovic en el seu moment.
Incertesa
I ara, qui farà de Moi? La resposta és clara: Baena. El de Torrox s'ha de convertir, sí o sí, en la referència defensiva al mig del camp. És cert que també hi és Forlín, però crec que està un esglaó per sota de Baena en aquests moments. Els canvis ben fets no ens han de fer por, i sincerament penso que la marxa de Moi arriba en el moment perfecte. Ell farà una bona pastarrufa a un equip on l'entrenador el vol i pot guanyar títols, mentre que el club en treu un petit rendiment econòmic i el deixa anar quan ja té un substitut jove i de garantia.
Pena
Perque se'n va un bon tio, d'aquells que fa equip i afició. D'aquells que mai té un no per resposta quen un nen li demana un autògraf. D'aquells que tothom en parla bé: premsa, companys i afició. D'aquells que són pericos de tot cor. D'aquells que, quan vénen mal dades i s'han d'apretar les dents, les apreta fins que sagnen les genives, si cal. D'aquells que es pot dir sense embuts que és un dels nostres. D'aquells que ens agradaria que no marxéssin mai.
Aquests darrers anys estem vivint, a poc a poc, canvis molt importants al club. Fa tres anys de la final de la UEFA a Glasgow i només queden en plantilla tres dels catorze herois que van trepitjar la gespa aquella nit, els dos García i l'Iván. Sense anar més lluny, en poc més d'un any ja no tenim en plantilla, per raons diverses, ni el 21, ni el 22 ni el 23. Tres noms que els pericos mai hauríem d'oblidar. Glòria als herois.
