miércoles, 12 de abril de 2006

LAS CLAVES DE LA FINAL

Moisés Hurtado analiza las claves de la final de la Copa del Rey, que se disputará hoy en el Estadio Santiago Bernabeu.

Además agradece el apoyo de los más de 27.000 aficionados que se desplazaran hasta Madrid.

" A medida que se acerca la hora del partido, estamos todos más inquietos y con ganas de llegar al centro de Madrid para ver a nuestra afición luciendo orgullosa los colores blanquiazules".





Articulo publicado en El Mundo Deportivo el 12-04-2007

LA CUARTA COPA YA ESTA AQUI ¡¡¡¡

TAMUDO, LUIS GARCÍA (2) Y CORO ACABARON CON LOS MAÑOS
El Espanyol desquicia al Zaragoza y se alza con la Copa del Rey.


Por Fran Villalobos · Madrid


La final de la Copa del Rey respondió a la emoción de las grandes citas y coronó en Madrid a un Espanyol muy efectivo, que se vistió con sus mejores galas para tan histórica ocasión. Los jugadores blanquiazules leyeron mejor la final desde el principio y maniataron a un Zaragoza muy espeso, que echó en falta el talento de sus mejores jugadores y terminó desquiciado por el correctivo que le infringieron los catalanes.Víctor Muñoz había eludido durante toda la semana el papel de favorito y la realidad se encargó de darle la razón a los 96 segundos. De la Peña mandó al larguero un lanzamiento magistral de falta y Tamudo, siempre atento, completó el trabajo mandando en plancha el balón las redes. Otro comienzo de pesadilla para los maños en el Bernabéu que les marcaría durante toda la final. Tenso y atenazado, el Zaragoza no se encontró agusto sobre el terreno de juego en ningún momento ante un Espanyol crecido, con un De la Peña que llevaba puestas las botas de las grandes noches y un Tamudo que demostró llevar el brazalete perico ajustado al corazón. Obligado a remontar sin haberse colocado aún sobre el césped, el conjunto zaragozano inició una lucha consigo mismo. Diego Milito y Ewerthon estaban desactivados, perdidos entre la maraña blanquiazul tejida por Lotina, con un 'trivote' por delante de su defensa formado por Ito, Fredson y Costa. Sólamente a balón parado conseguía crear peligro los maños, confiados al misil de Ponzio desde media distancia.A los 27 minutos, los hombres de Víctor entendieron que más vale 'maña' que fuerza y dibujaron sobre el césped una falta de pizarra con escuadra y cartabón. Celades tocó con suavidad por encima de la zaga blanquiazul en dirección a Óscar, que esperaba el balón junto a la línea de fondo. Los defensas espanyolistas hicieron de figurantes en la jugada mientras que Milito prolongaba en el primer palo y Ewerthon remataba junto a la línea de gol. En la jugada, Alvaro obstaculizó a Kameni y los jugadores del Espanyol reclamaron con bastante razón la falta a Medina Cantelejo.
Reacción instantánea del EspanyolAntes de que el Espanyol se pusiera a pensar cómo tenía que jugar para doblegar a su rival, De la Peña encendió su radar y se inventó un pase en profundidad para Tamudo, que entró como un puñal por la izquierda. Con una tranquilidad pasmosa, durmió el balón en sus pies a la espera de la llegada de Luis García, que buscó el mejor sitio entre seis zaragocistas para fusilar de cabeza a un César desquiciado ya a esas alturas.En la portería contraria, Kameni parecía más tranquilo pero ponía de los nervios a todos los periquitos cada vez que el balón pasaba por encima de su cabeza. En un córner, una mala salida del camerunés propició que Toledo estuviese a punto de empatar de cabeza en el segundo palo. Su remate en plancha se marchó fuera y el partido, con toda la ración de tensión de la Copa, llegó al descanso con ventaja para los periquitos.
Coro sentenció a la contraEl plan del Espanyol en la segunda parte era defender el resultado a la espera de una ocasión a la contra para poner la puntilla. Antes de que los planes de Lotina se cumplieran, Ewerthon tuvo en sus botas el empate pero su volea se marcho alta. Cani tiraba del carro de un equipo que no se pareció en nada al que había dejado brillantemente en la cuneta a Atlético de Madrid, Barcelona y Real Madrid. En frente, el Espanyol se quitó de encima los complejos que le mantienen en Liga al borde de los puestos de descenso y se llevó el partido a su terreno. Con el Zaragoza volcado, De la Peña mandó en el 70 otro de sus regalos a Coro, que enfiló velozmente la banda izquierda y batió a César por debajo de las piernas.El mazazo fue de órdago para el portero del conjunto maño. Sus esperanzas de ganar una Copa después de dos intentos fallidos se marcharon al limbo tras el tercer tanto. Fuera del partido, César tambié se fue físicamente pocos minutos después, tras ser expulsado por lanzar una botella al público del Espanyol en plena desesperación. Desde ese momento hasta el final, el Zaragoza agonizó sobre el césped a merced de un Espanyol en pleno éxtasis. Con un asa de la Copa en sus manos, Luis García remató al Zaragoza con un disparo raso después de haber avisado anteriormente con un lanzamiento al palo.Tras el pitido final, comenzó la fiesta en el Bernabéu de un Espanyol que destrozó al Zaragoza gracias a la inspiración de su tridente De la Peña-Tamudo-Luis García. Los pases de 'Lo Pelat' y los goles de sus 'Zipi y Zape' particulares tiñieron la final de blanquiazul y enviaron las lágrimas a orillas del Ebro.




Ficha técnica

RCD Espanyol: Kameni; Zabaleta, Lopo, Jarque, David García; Ito (Coro, min.60), Fredson (Moisés, min. 60), Costa; De la Peña, Luis García y Tamudo (Pandiani, min. 76).
Real Zaragoza: César; Ponzio, Alvaro, Milito, Toledo (Valbuena, min.75); Oscar(Savio, min.50), Zapater, Celades (Movilla, min.65), Cani; Ewerthon y Diego Milito.
Goles: 1-0. Min. 2. Tamudo, de cabeza, abre el marcador tras mandar De la Peña un tiro de falta al larguero. 1-1. Min. 28. Ewerthon, de cabeza, empata. 2-1. Min. 33. Luis García, también con la testa, a pase de Tamudo. 3-1. Min. 71. Coro culmina un contragolpe. 4-1. Min. 86. Luis García culmina la final con un tiro cruzado.
Árbitro: Luis Medina Cantalejo (Comité andaluz).

Mostró cartulina amarilla a Jarque (16'), Ito (18'), Tamudo (74'), del Espanyol y a Oscar (26'), Gabriel Milito (36'), Celades (48'), del Real Zaragoza. Expulsó a César por doble amarilla en el minuto 74.
Incidencias: 78.000 espectadores acudieron al estadio Santiago Bernabéu. Noche primaveral. El Rey Juan Carlos presidió la final en un palco donde también acudieron Angel Villar, presidente de la RFEF, José Montilla, Ministro de Industria, Pascual Maragall, presidente de la Generalidad de Cataluña, Marcelino Iglesias, presidente del Gobierno de Aragón, Alberto Ruiz Gallardón, alcalde de Madrid, Fernando Martín, presidente del Real Madrid, Joan Clos, alcalde de Barcelona y Juan Alberto Belloch, alcalde de Zaragoza.


MARCA
PERICOSONLINE.COM

AQUELLA NOCHE EN SANT CUGAT......

Madrid, 12 de abril de 2006. Es el gran dia. El dia de la final de la Copa del Rey. Moisés, el Espanyol y miles de pericos sueñan con el cuarto titulo de Copa. Los sueños trasladan a Moisés a una noche no muy lejana, en una cena con los Pericos de Sant Cugat. Esa noche aprendió a conocer un poco más, lo que es el sentimiento blanquiazul. Por eso, MAI CAMINARÀS SOL.

El punto culminante de la velada fue la proyección de un video, al compás del mítico You'll Never Walk Alone versionado en catalán, con los momentos más emotivos de aquella final en Valencia..........."es muy duro ir al trabajo cada lunes iendo el único perico, habiendo perdido y que se burlen de uno", me espetaron de repente al oido. Estas palabras me hicieron aterrizar del bello sueño vivido al compás del mítico You'll Never Walk Alone, aquella noche en Sant Cugat.

Moisés Hurtado

La version en catalan de "You'll Never Walk Alone", se titula "Mai caminarás sol" y la interpreta un grupo de Mataró llamado Traks.



MAI CAMINARÀS SOL (You'll Never Walk Alone)
Para leer la noticia mientras oyes la canción haz (May+Click) sobre el articulo.

Articulo publicado en La Vanguardia el 12-04-06

martes, 11 de abril de 2006

COPA DEL REY 2006 : CAMINO DE MADRID

Volem recordar el camí de l´Espanyol per arribar a la Final de la Copa del Rei d´aquest dimecres
Els de Lotina jugar la Copa de la UEFA, els permetia saltar-se les rondes prèvies i presentar-se directament a vuitens de final. És a dir, aquest cop el camí era molt més curt i s´evitava les sempre complicades rondes a partit únic en camps d´equips d´inferior categòria, que sempre complicaven la vida i quasi cada any ens barrien el pas per a les següents eliminatòries.
Curiosament el tècnic blanc-i-blau, Miguel Ángel Lotina, sempre s´ha mostrat un autèntic apassionat de la competició del K.O. i aquest estiu va ser premonitori amb les seves declaracions a Palència quan li van atorgar el Premi "Lechazo". "Aquest any estic convençut que farem quelcom gran". Dit i fet, l´Espanyol s´ha classificat per jugar la Copa del Rei, la seva novena final al llarg de la història.

04 de gener de 2006MIG QUART A LA BUTXACA

L’Espanyol va encetar el seu camí a la Copa davant el Getafe, un equip que en la lliga ens havia donat un repas a Montjuic i va demostrar totes les nostres carències, que fins i tot, avui encara patim. Lotina va encarar la competició del K.O pensant en el derbi que es disputava el cap de setmana, per aquesta raó va presentar un onze farcit de suplents. El partit no va ser de massa qualitat i el més interessant va succeïr en els darrers minuts, on el Getafe va desaprofitar un penal per dues vegades, ja que l’àrbitre va manar repetir el penal per invassió espanyolista de l´àrea. Curiosament, ambdós penals van tenir el mataix destí, els núvols. Aprofitant el lògic desconcert local, els pericos van començar a fregar-se les mans acaronant l’aforisme futbolístic que afirma que qui perdona, perd. I així va ser, a falta de cinc minuts pel final Jarque rematava de cap un centre que havia d’haver servit De la Peña, a instàncies de Lotina, però que Coro va servir de forma magistral sobre el cap del seu company. L’Espanyol tenia mig quarts a la butxaca.

Jarque dóna avantatge en l´eliminatòria amb el seu gol (Foto rcdespanyol.com)

FITXA TÈCNICA

Getafe: Calatayud; Pulido, Belenguer, Matellán (m.90), Paredes; Vivar Dorado Celestini (Alberto, m.60); Redondo (Pachón, m.83), Craioveanu (Paunovic, m.60), Gavilán i Güiza.

Espanyol: Gorka Iraizoz; Jarque, Moisés, Lopo, Domi; Ito, Costa; Juanfran (De la Peña, m.87), Fredson (Zabaleta, m.73), Jofre (Coro, m.83)i Jonathan.

Gols: 0-1, m.86: Jarque, de cap a passada de Coro.

Arbitre: Muñiz Fernández (C.Asturià). Va amonestar amb tarja groga a Pulido (m.51) del Getafe i a Domi (m.59), Lopo (m. 79), Ito (m.79), Jarque (m.80) i Costa (m.80) de l’Espanyol.

Incidències: Partit d’anada dels vuitens de copa disputat al Coliseum Alfonso Pérez davant 10.000 espectador


11 de gener de 2006

SANG, SUOR I... SORIANO


Gairebé cinc anys va tenir que esperar el fidel soci de Montjuic per presènciar un partit de Copa en directe a l’Estadi Olímpic. El partit no va defraudar, ja que es va viure noranta minuts plens d’emocions i gols. El Getafe va sortir amb molta empenta, aprofitant la poca tensió dels espanyolistes i es van posar davant l’eliminatòria al quart d’hora, amb un sorprenent zero a dos. A partir d’aquí els espanyolistes van reaccionar que no sense patiments van poder donar la volta al marcador, posant-se 3 a 2, per acabar demanant l’hora, després de que el Getafe, aquest cop si, aprofités un altre penal xiulat. Després de l’emotiu homenatge a Meler que es va fer abans del partit.


FITXA TÈCNICA

Espanyol: Gorka, Moisés Hurtado, Jarque, Pochettino, Domi, Ito, Costa, Juanfran (De la Peña, min.90), Coro, Jofre (Fredson, min.82), Jonathan (Tamudo, min.86).

Getafe: Luis García, Contra (Paunovic, min.68), Pulido, Tena, Pernía, Diego Rivas, Cotelo, Vivar Dorado (Paredes, min.80), Nano (Cubillo, min.65), Güiza i Riki.

Gols: 0-1, min.3: Riki. 0-2, min.15: Riki. 1-2, min.25: Costa. 2- 2, min.53: Jonathan Soriano. 3-2, min.66: Jonathan Soriano. 3-3, min.84: Pernía, de penal.

Arbitre: Ayza Gámez (comité valencià). Va ensenyar tarja groga a Contra (min.35) i a Moisés Hurtado (min.83).

Incidències: partit de tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei disputat en l´Estadi Olímpic de Montjuïc davant 7.100 espectadors. Es va guardar un minut de silenci en memòria de D.Manuel Meler.



18 de gener de 2006

UN ESPANYOL MÀGIC ARRASA A LA TACITA DE PLATA


En un dels millors partits de la temporada els de Lotina, amb el debut de Pandiani com a titular, van dominar de principi a fi a un inofensiu Cádiz. Tot el domini espanyolista en la primera part, el marcador no es va moure, però en la represa els blanc-i-blaus van gairebé sentenciar l’eliminatòria amb gols del ”Rifle” Pandiani, que s’estrenava com a golejador, i Fredson. Meravellós resultat, excel·lent imatge i bonics gols els d’un Espanyol molt superior a l’equip local. Un botí esplèndid que s’havia de ratificar a Barcelona.


FITXA TÈCNICA


Cádiz: Navas; Paz, De Quintana, De la Cuesta, Mario Silva; Suárez (Fernando Morán, m.32), Fleurquin, Estoianoff, Iván Ania (Lobos, m.56), Pavoni (Mirosavljevic, m.68) i Oli.

Espanyol: Gorka, Zabaleta (Robusté, m.92+), Lopo, Jarque, Domi, Moisés, Ito, Juanfran (Luis García m 83), Fredson, Pandiani i Jofre (Corominas, m.73).


Gols: 0-1, m.50: Pandiani. 0-2, m. 88: FredsonÀrbitre: Mejuto González (Comitè Asturià). Targetes a De Quintana; i a Lopo i Zabaleta.


Incidències: Partit correponent a l’anada dels quarts de final de la Copa del Rei 05-06 disputat davant de 13.000 espectadors a l’estadi Ramón de Carranza.

25 de gener de 2006
TRÀMIT SOLVENTAT I... A SEMIFINALS!


Partit de tràmit i molt avorrit a l’Olímpic, però que va servir per classificar a l’Espanyol a les semifinals de Copa, fet que no succeïa des de que l’equip en el 2000 va guanyar la Copa. L’Espanyol pensant més en la Lliga, on estava passant força problemes, que en una ronda de Copa que veia ressolta i un Cádiz que mai va creure en les seves possibilitats de superar o igualar l’eliminatòria. Jofre va aclarir els pocs dubtes de qui passaria a semifinals, ja que en tres minuts elèctrics va fer dos gols, el segon de penal. La glòria cada cop estava més a prop.

FITXA TÈCNICA


Espanyol: Gorka, Armando Sá, Lopo, Jarque, David García, Eduardo Costa, Fredson (Moisés Hurtado, min. 57), Juanfran (Zabaleta, min. 80), Coro (De la Peña, min. 77), Jofre i Pandiani.

Cadiz: Limia, Abraham Paz (Estoyanoff, min. 73), De Quintana, De la Cuesta, Mario Silva, Fleurquin, Morán, Enrique, Iván Ania (Mirosaljevic, min. 66), Lobos (Bezares, min. 80) i Oli.
Gols: 1-0, min. 73: Jofre. 2-0, min. 76: Jofre (p).

Arbitre: Esquinas Torres del comitè madrileny Incidències: Partit de tornada dels quarts de final de la Copa del Rei, disputat a l´Estadi Olímpic de Montjuïc davant 9.500 espectadors.


09 de febrer de 2006


PANDIANI ENS AFERRA AL SOMNI

Una facècia de l’àrbitre Medina Cantalejo va condicionar tot el partit i gairebé la eliminatòria sencera al traure´s de la màniga un penal inexistent de Lopo sobre Arizmendi que va posar a l’Espanyol al llindar del KO. La remuntada, a dos dits del xiulet final, deixava el duel obert amb lleuger avantatge pels pericos. Una eliminatòria que en aquells moments encara no tenia data de tornada i quedava supeditada a l’eliminació dels espanyolistes de la competició europea. El primer gol espanyolista el va fer Luis García al transformar un penal.



El gol de Pandiani a última hora va resultar ser decisiu

FITXA TÈCNICA

Espanyol: Gorka Iraizoz, Armando Sá (De la Peña, min. 57), Lopo, Jarque, Domi, Costa, Moisés Hurtado, Juanfran, Luis García, Jofre (Coro, min. 73) i Pandiani.

Deportivo: Molina, Manuel Pablo, Andrade, Juanma, Capdevila, Duscher, Coloccini, Víctor (De Guzmán, min. 81), Munitis, Rubén Castro (Sergio, min. 62) i Arizmendi (Tristán, min. 46).

Gols: 0-1, min. 4: Rubén Castro (p). 1-1, min. 56: Luis García (p). 2-1, min. 90: Pandiani.

Àrbitre: Medina Cantalejo (comité andalus). Va ensenyar groga a Lopo (min. 4), Armando Sá (min. 20), Gorka Iraizoz (min. 37), Munitis (min. 39), Capdevila (min. 43), Duscher (min. 45), Víctor (min. 70) i va expulsar amb vermella directa a Coloccini (min. 61).

Incidències: Partit d’anada de les Semifinals de Copa del Rei disputat a l´Estadi Olímpic de Montjuïc davant 16.250 espectadors.

15 de març de 2006



A LA FINAL!!!


L’Espanyol va fer bona la renda de l’anada i es va classificar per a la Final del 12 d’abril al Bernabeu davant el Zaragoza. Els de Lotina van realitzar un partit de contenció que va fer imposible els gallecs perforar la porteria del camerunés Kameni. Només una rematada al final del davanter Xisco va fer perillar el passi a la Final, però aquesta va marxar fora. L’alegria entre tot l’espanyolisme va ser brutal, la gent ho va celebrar fins a altes hores de la matinada i els jugadors van ser rebuts com autèntics herois.

Els jugadors celebren el passi a la Final (Foto EFE)


FITXA TÈCNICA

Deportivo: Molina; Héctor, Coloccini, Juanma (De Guzmán; m.90), Capdevila; Víctor, Sergio, Duscher, Romero (Tristán; m.59); Munitis i Arizmendi (Xisco; m.77).

Espanyol: Kameni; Zabaleta, Lopo, Pochettino, Jarque, Domi; Costa, Iván de la Peña (Juanfran; m.90), Fredson; Luis García (Ito; m.78) i Tamudo (Pandiani; m.65).

Gols: -

Arbitre:Undiano Mallenco (Col•legi navarrès). Va mostrar targeta groga a Víctor (m.28), Duscher (m.32) i Sergio (m.59) per part del Depor i a Lopo (m.31) i Zabaleta (m.86) per part del Espanyol.

Incidències: Partit corresponent a la volta de les semifinals de la Copa del Rei, disputat a l´estadi municipal de Riazor davant uns 28.000 espectadors.


Fuente: PericosOnLine

http://www.pericosonline.com/noticies2.php?idnoticia=2073